Ja vam fer esment fa uns dies del pes cada vegada més gran que estan tenint les sèries en un festival que fins a fa no gaire era només de cinema. Si a més formen part de l’univers The Walking Dead podem entendre fins i tot la seva presència més que justificada.

El motiu de la participació de Greg Nicotero a Sitges ha estat la presentació de la novena temporada de la sèrie i la projecció del primer dels seus capítols. Nicotero, que va entrar al món del cinema de la mà de George A. Romero dedicant-se als efectes especials, és també en la sèrie el supervisor dels mateixos a més de productor executiu i director d’algunes dels lliuraments.

‘Nancy’, a la recerca de la pròpia identitat

Però avui ha estat també dia d’estrenes, amb major o menor fortuna. La jornada s’obria amb la minimalista Nancy que, malgrat comptar amb la producció de Barbara Broccoli i actors com Steve Buscemi o John Leguizamo entre els seus protagonistes no és més que un discret telefilme protagonitzat per una jove inestable aficionada a les xarxes socials que falseja la seva identitat al moment de quedar amb algun contacte i que veu en uns pares que van perdre a la seva filla quan aquesta era una nena la manera de refer la seva després de la mort de la seva mare. Les interpretacions són el principal suport d’aquesta producció que hagués pogut ser i que no ho ha aconseguit.

‘Tumbbad’, qui te un monstre te un tresor

Presentada també fora de concursos, Tumbbad és una història índia de monstres i llegendes en la qual l’avarícia arriba a destrossar una família. No obstant això, és a la vegada un acostament al cinema d’un dels països amb major producció mundial, de perfecta factura estètica encara que llunyà conceptualment.

Màxima expectació per saber que queda del Mel Gibson de les grans superproduccions després de les seves últimes i discretes pel·lícules. Avui s’ha presentat també en el festival Dragged across concrete, una pel·lícula de policies violents primer i corruptes desprès, i lladres salvatges, que dista molt del caire còmic que va tenir la saga d’Arma letal. Tot és crepuscular en la pel·lícula. Des de la situació familiar dels protagonistes, el concepte que obrant ben no hi ha futur possible, allò de qui roba a un lladre,… i que els plans acostumen a torçar-se fins i tot quan un creu que els té controlats. Malgrat que amb menys metratge se’ns podria explicar el mateix, els diàlegs i la narració ajuden a fer-la suportable.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.